PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

PREMI D'HONOR de les LLETRESCATALANES

Gracies a una bona amiga, ahir vaig tenir el privilegi d'assistir al lliurament del PREMI D'HONOR de les LLETRES CATALANES.

El guanyador JAUME CABRÉ, no era pas el primer cop que jo l'escoltava, ja que ens va visitar a l'Escola de la Dona després d'estudiar el seu llibre "LES VEUS DEL PAMANO" en el Taller de Lectura i Escriptura dirigit per M. Dolors Vinyoles. Aleshores, ja em va semblar un home senzill que arribava a tothom, i aquesta és la mateixa impressió que vaig tenir ahir.

El seu parlament no var ser ni retòric ni avorrit, va ser un missatge que em va fer sentir eufòricament catalana, envoltada per molts catalans que malgrat les dificultats arribarem i seguirem sent el què som CATALANS.

GRACIES, JAUME CABRÉ, PELS TEUS LLIBRES I PER EXPRESSAR EN MOMENTS COM AQUEST LA TEVA FORÇA I ELS TEUS SENTIMENTS.

Carme

EL MEU AVI

Em permeto, publicar aquest poema escrit pel meu net de 12 anys, dedicat al seu avi que ens deixà per sempre 8 de decembre del 2009.

EL MEU AVI

El meu avi ha viscut

ple d'amor i felicitat

setanta-set anys d'estima.


La meva àvia se l'estima

l'ajuda quan està malalt

nosaltres venim i li fem companyia

i ell ens ho agraeix posant-se bé.


Avans vivia a Valencia,

la seva germana va morir

però va venir a Barcelona

i ara és molt feliç


Sense ell

no seria feliç

igualment que estigui mort

el continuo sentint


Guillem

ENSAÏMADA

POEME INÈDIT DE M. ANTONIA SALVÀ

La ingenuïtat i la ironia es donen la mà en aquesta composició amarada de sabor autènticament mallorquina, on vessa el lirisme de l'autora amb la seva senzillesa i la seva corprenedora agudesa habitual.

ENSAÏMADA

A josep Carner

Un malloquí del pla, veient la lluna,
esblanqueïda de mirar les tofes, se n'ullprenia
i en veura-la tant blanca i tan rodona,
volguè provar de treure'n una imatge.
El pobra s'afanyava nit i dia
barrejant la farina, els ous, el sucre
i la mantega flonja. No arribava
a atènyer l'ideal; però seguia
maldant, i aquella gent que mai va veure
el mon per un forat, meravellada
i enllepolida ensems, l'alçava mestre:
Mestre en gai saber de llepolia.
Oh, tu, Poeta que has gustat tan d'hoea
les menjes tropicals, la xocolata
de Torí, tan famosa, i la delicia
de les llamineries catalanes,
vulguis benèvol acceptar la Roda
de la Fortuna, en forma d'ensaïmada:
d'una ensaïmada humil, ben mallorquina.
Aixó calia: humilitat, dolcesa;
i els angelics suaus s'han deixat tondre
les rosses cabelleres per farcir-la.

CLEMENTINA ARDERIU

GRACIES A UN ÀNGEL

Un dia Un àngel ,m'envià aquest poema de Clementina Arderiu: és per tu , em diguè.
Mentre l'anava llegint sentia com se m'anava ficant ,més i més endins, sobretot els darrers versos.


INVOCACIÓ ALS POETES

Josep Carner, Blai, Rosselló
Salvador espriu per valedor,
potser algun altre...
doneu-me un toc en el meu vers,
poseu-hi foc i un dring divers
de com solia.

Darrerament quan he cantat,
un vent molt àcid m'ha rondat
ben a la vora
i m'ha dreçat tot el cabell
mentre els meus ulls veien vermell:
la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir
que ja presento aquell coixí
on he d'asseure'm!
Vull caminar, vull admirar,
que el món és ple i un Deu hi ha.
Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:
vull la vellor passar per alt.
Tot el què em resta
ho posaré dins un farcell
petit; només el record d'ell
al bastó posi.

És folla, riu, dirà la gent,
i tu estaràs Toni content,
que així em volies.
Demano un toc, demano un dring,
només pensant en tu ja els tinc:
ja soc una altra.

Taral·lejant i follejant
d0naré encara mes d'un cant
al sol i a l'alba.
El meu Toni m'ha valgut,
que per sempre l'he perdut,
que el tinc a l'ànima

1962

La Clementina va estimar la familia fins el límit i a més va ser lliure i sincera. Aquest poema m'ha fet sentir quelcom dins meu molt important que jo ja sabia, però us asseguro que no és el mateix saber que sentir: La vida segueix i val la pena viure-la plenament.
M'ha donat un toc, m'ha donat un dring....

Carme

MARIA- MERCÈ MARÇAL

ULL

Bon dia tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.


Es pot cantar, ballar i disfressar la tristesa, però quan aquesta és tant punyent l'únic que pots fer és posar colors a les llàgrimes.

MERCÈ

MERCÈ

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota

Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol

Aquest poema m'ha fet reviure uns moments molt difícils de la meva joventut.
Tenia 17 anys, estava enllitada a la clínica, molt greu. Els metges no les tenien totes, és a dir creien que no podrien salvar la meva vida malgrat tots els seus esforços i la seva saviesa.
Però jo sí sabia que m'en sortiria d'aquell malson i aquell patir.
Cada matí, en despertar-me mirava cap a la finestra que hi havia a la meva dreta i pel vidre més enlairat emmarcat amb quatre fustes veia un pany de cel bau i les fulles d'una palmera.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Diu MMM.

Jo tenia un nom: Carme. I el cel i la palmera m'anunciaven que això era la vida, que un món m'esperava a fora i que em curaria.

MARES LITERARIES DE MARIA-MERCÈ MARÇAL

MARIA ANTONIA SALVÀ ( Palma, 1869 - Llucmajor 1958) és la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar a coneixer a la darrera dècada del segle XIX, sota el mesrtratge de Miquel Costa i Llovera. La seva obra, doncs, s'insereix d'entrada, en la temàtica rural de l'anomenada Escola mallorquina, amb poemes emblemàtics sobre la casa pairal de la Llapassa (Llucmajor), sobre els treballs i la gent del camp que tenen com a rerafons les cançons i les cobles populars, molt vives a la Mallorca del seu temps i expressió d'un món rural ancestral.

Ben aviat, però, contacta amb la generació de poetes més joves com el mallorquí Miquel Ferrà o josep Carner que la dóna a coneixer a Barcelona, sobretot amb la traducció Mireia (1917) de Frederic Mistral.

De la seva obra destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta de pagès (1952). La seva veu, basada en la contemplació de la natura, s'essencialitza, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d'evocar diversos estats d'ànim, i la propia subjectivitat.

També destaca com a traductora, així com en el conreu de la prosa. Entre els autors traduïts, s'hi compten Alexandre Manzoni, Giovanni Pascoli o Francis Jammes. Pel que fa a la prosa, cal citar Viatge a Orient (1907), no publicat fins el 1998, sobretot, els textos aplegats a Entre el record i l'enyorança (1955).

Com ha passat amb altres escriptores històriques, l'0bra de Maria Salvà ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, és considerada un clàssic modern.

Preocupada pel seu poc reconeixament en la tradició literaria catalana MMM va escrutar la historia i l'obra de tres poetes catalanes entre elles Maria Antònia Salvà i va recuperar-les amb una audaç subtilesa

AL ROSERAR

Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

LLIBERTAT

10. Aquell qui de vosaltres, i per la Llibertat, no hagi posat qualque vegadasallibertat en perill, aquell no és jove; aquell qui per la Vida no s'apresti a morir, aquell tampoc no és jove. Ni ésser lliure ni viure, no és donat a tothom.

Aquest escrit m'ha recordat la resposta que un nen donà al seu mestre, en la època de la dictadura, en què el seu pare era a la presó, jo diria més per motius patriòtics que polítics.
Al preguntar-li el mestre el xiquet respongué que feia dies que no sabien res del pare ja que estava incomunicat a la "torre", com altres vegades.
El mestre, molt afligit va dir: Comprenc la preocupació i sento molt la tristor de tota la familia.
Aleshores el nen, amb el cap ben alt respongué: "El trist seria que mai l'haguessin empresonat"

DESCRIURE UN OBJECTE QUOTIDIÀ

Recordo amb certa enyorança els tovallons de la meva mare.
No és pas que jo no en tingui molt i ben guardadets. Actualment, el què usem son aquests tovallons de paper tan pràctics i qacolorits que poden fer joc amb les esrtovalles i que tot just fets servir llencem alegrement a la brossa.
Ara que tenim rentadores automàtiques es pot dir que ja no rentem tovallons.
Està molt bé. Hem de ser positius i estalviar-nos feiena.
Però, quan en una festa assenyalada trec els tradicionals tovallons de roba que realment son del mateix joc que les estovalles, la veritat sento un gran plaer. Tant ben col·locats a la taula! quin goig fan! I no diguem lo agradable que és eixugar-se els llavis amb uyn bon tovallor de roba.
Aquests petits plaers son el regal que ens fa el progrés, doncs sense tovallons de paper no ens adonaríem ni gaudiríem de la delicia dels tovallons de roba.

SENTIMENT DELS VELLS AMANTS

Han estat dos amants,
amb l' esclat de la primavera,
la plenitud de l'estiu,
i la serenor de la tardor.
Avui, ha arribat l'hivern.

Ell, ha marxat com les fulles dels arbres.
però el bosc, silenciós, segueix viu
sota aquest hivern ingrat i gèlid
que no aconseguirà prendre la calor
durant tants anys acumulada pels
dos amants.

Carme