MERCÈ
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota
Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol
Aquest poema m'ha fet reviure uns moments molt difícils de la meva joventut.
Tenia 17 anys, estava enllitada a la clínica, molt greu. Els metges no les tenien totes, és a dir creien que no podrien salvar la meva vida malgrat tots els seus esforços i la seva saviesa.
Però jo sí sabia que m'en sortiria d'aquell malson i aquell patir.
Cada matí, en despertar-me mirava cap a la finestra que hi havia a la meva dreta i pel vidre més enlairat emmarcat amb quatre fustes veia un pany de cel bau i les fulles d'una palmera.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Diu MMM.
Jo tenia un nom: Carme. I el cel i la palmera m'anunciaven que això era la vida, que un món m'esperava a fora i que em curaria.
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota
Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol
Aquest poema m'ha fet reviure uns moments molt difícils de la meva joventut.
Tenia 17 anys, estava enllitada a la clínica, molt greu. Els metges no les tenien totes, és a dir creien que no podrien salvar la meva vida malgrat tots els seus esforços i la seva saviesa.
Però jo sí sabia que m'en sortiria d'aquell malson i aquell patir.
Cada matí, en despertar-me mirava cap a la finestra que hi havia a la meva dreta i pel vidre més enlairat emmarcat amb quatre fustes veia un pany de cel bau i les fulles d'una palmera.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Diu MMM.
Jo tenia un nom: Carme. I el cel i la palmera m'anunciaven que això era la vida, que un món m'esperava a fora i que em curaria.
Quina força que te l'esperança. És una de les virtuts que ens dona força per a viure. Tu ho vas poder constatar en aquell moment, però és quelcom que no hauríem d'oblidar mai.
ResponElimina