
Aquest escrit m'ha recordat la resposta que un nen donà al seu mestre, en la època de la dictadura, en què el seu pare era a la presó, jo diria més per motius patriòtics que polítics.
Al preguntar-li el mestre el xiquet respongué que feia dies que no sabien res del pare ja que estava incomunicat a la "torre", com altres vegades.
El mestre, molt afligit va dir: Comprenc la preocupació i sento molt la tristor de tota la familia.
Aleshores el nen, amb el cap ben alt respongué: "El trist seria que mai l'haguessin empresonat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada