Recordo amb certa enyorança els tovallons de la meva mare.No és pas que jo no en tingui molt i ben guardadets. Actualment, el què usem son aquests tovallons de paper tan pràctics i qacolorits que poden fer joc amb les esrtovalles i que tot just fets servir llencem alegrement a la brossa.
Ara que tenim rentadores automàtiques es pot dir que ja no rentem tovallons.
Està molt bé. Hem de ser positius i estalviar-nos feiena.
Però, quan en una festa assenyalada trec els tradicionals tovallons de roba que realment son del mateix joc que les estovalles, la veritat sento un gran plaer. Tant ben col·locats a la taula! quin goig fan! I no diguem lo agradable que és eixugar-se els llavis amb uyn bon tovallor de roba.
Aquests petits plaers son el regal que ens fa el progrés, doncs sense tovallons de paper no ens adonaríem ni gaudiríem de la delicia dels tovallons de roba.
Jo encara poso toballons de roba cada dia. Seré burra? Aviat queden fets una pena però, mira, sóc tradicional. Com molt bé dius és una altra cosa el tacte de la roba.
ResponElimina