diumenge, 17 de gener del 2010


SENTIMENT DELS VELLS AMANTS

Han estat dos amants,
amb l' esclat de la primavera,
la plenitud de l'estiu,
i la serenor de la tardor.
Avui, ha arribat l'hivern.

Ell, ha marxat com les fulles dels arbres.
però el bosc, silenciós, segueix viu
sota aquest hivern ingrat i gèlid
que no aconseguirà prendre la calor
durant tants anys acumulada pels
dos amants.

Carme
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. M.Dolors Figueras i Montse Capellas18 de gener del 2010, a les 2:00

    Preciós!!!
    La calor acumulada no hi ha cap hivern que la pugui absorbir; sempre queda.

    ResponElimina
  2. Francina Gili19 de gener del 2010, a les 13:47

    He llegit el teu escrit i tot seguit he pensat, un escrit molt bonic, poètic, equilibrat, sincer, com ets tu, Carme, que saps valorar el que la vida t'ha ofert, i el que encara t'està oferint.

    ResponElimina
  3. maria21 de gener del 2010, a les 12:13

    Hi ha un país on no hi fa fred ni calor on la llum és clara i els camins planers, és un país on ens esperen amb al.legria els ésers estimats, si ara sentim el fred de l'hivern dins nostre, a ells, se'ls farà mes trista l'espera

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)