MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ

Comencem un nou curs amb Memòria de la Transició a través de la cançó i la literatura.

En primer lloc vull parlar del naixement de "Els setze Jutges" a l'any 1961 que va esdevenir el pal de paller de la Nova Cançó. Ens calien cançons actuals, cançons en català.

Fins aleshores, jo les úniques cançons que coneixia amb la nostra llengua eren les que cantaven Emili Vendrell i més tard Gaietà Renom,
cançons de l'època dels nostres pares, algunes molt boniques però que no reflectien la actualitat.

La Nova Cançó va anar creixent de forma vertiginosa. Tots teníem tanta fam de música i lletra en català! Els Setze Jutges van anar integrant nous cantants i el seu impuls va donar cantautors de gran fama com Lluis Llach, Maria del Mar Bonet per anomenar-ne algun, que en aquells moments també ens ajudaren a tenir una consciencia política que la dictadura amb la seva opressió tenia anestesiada.

No vull oblidar veus que no formaven part dels Setze Jutges i van ser fonamentals per la Nova Cançó, Raimon, Guillem d'Efak i Nuria Feliu.


QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

Aquesta cançó amb música de Mª del Mar Bonet i text de Lluis Serrahima, encara ara després de transcorreguts molts anys em recorda l'angoixa que vaig sentir al saber que una matinada la policia trucava a casa d'una amiga de la meva filla gran per anar a buscar la seva germana que sortia amb un noi que els grisos havien detingut per ser d'un partit polític aleshores prohibit. La fi d'aquesta historia no va ser tant tràgica com la de la cançó però la Carme va passar-se tres mesos a la presó de les dones.
La mare quan de matinada sent soroll al replà de l'escala el cor li fa un salt al pit.

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent,
que truquen de matinada?

-El seu fill que no és aquí?
-N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
el seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.Què volen aquesta gent?
Darrera xiscla la mare.

De matinada han trucat.
La llei hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.