La ingenuïtat i la ironia es donen la mà en aquesta composició amarada de sabor autènticament mallorquina, on vessa el lirisme de l'autora amb la seva senzillesa i la seva corprenedora agudesa habitual.
ENSAÏMADA
A josep Carner
Un malloquí del pla, veient la lluna,
esblanqueïda de mirar les tofes, se n'ullprenia
i en veura-la tant blanca i tan rodona,
volguè provar de treure'n una imatge.
El pobra s'afanyava nit i dia
barrejant la farina, els ous, el sucre
i la mantega flonja. No arribava
a atènyer l'ideal; però seguia
maldant, i aquella gent que mai va veure
el mon per un forat, meravellada
i enllepolida ensems, l'alçava mestre:
Mestre en gai saber de llepolia.
Oh, tu, Poeta que has gustat tan d'hoea
les menjes tropicals, la xocolata
de Torí, tan famosa, i la delicia
de les llamineries catalanes,
vulguis benèvol acceptar la Roda
de la Fortuna, en forma d'ensaïmada:
d'una ensaïmada humil, ben mallorquina.
Aixó calia: humilitat, dolcesa;
i els angelics suaus s'han deixat tondre
les rosses cabelleres per farcir-la.
